Cóm estàs? Cóm? Trista i cansada? Dius que trista perque continuen dividint als llevantins i, cansada perque uns volen borrar la teua història i, uns atres, t’han emmerdat i utilisat per al seu propi benefici. I tu, lo únic que vols és unió, unió dels teus sense mirar colors, religions o ideologies. Sí, tens tota la raó. Eixa mateixa sensació tenim molts ací. Que entre ‘a’ i ‘b’ li’l cuinen sense contar en ‘c’.
Tienes miedo de desaparecer? No, tranquila, sí es cierto que nos hemos centrado en otros temas, pero ya te digo yo que nadie te va a guardar en un baúl y esperar a que te olviden. Sabes que parecemos, los tuyos, los de verdad, los de la terreta, un poco ‘pasotas’, pero es nuestro carácter y, si un día da la sensación que no estamos, al siguiente ‘quemamos’ lo que haga falta para decir que ‘hasta aquí consentimos’. Che! Como las Fallas.
Pero yo estic orgullós de com som. Un poble obert, que acollix al de fora. Tant que hem tingut un President de Cartagena i ara un alcalde de Manresa. Sí que és cert que deuríem vore a qui fiquem en casa perque despuix intenten tirar-nos d’ella. Pero estaràs en mi que el món va cap a la globalisació, el trencament de fronteres, i que és millor ser aixina, com som, que uns egocèntrics, obsessionats en lo d’un i en un sentiment d’odi per el que està al teu costat i no és dels teus. Sí, exacte, com els que estàs pensant.
Pero siempre les ha pasado lo mismo. La clase adinerada burguesa catalana ha utilizado al pueblo trabajador como herramienta para quitar al que quiere dirigirlo no por su cultura o historia, que encima la reescriben como mejor les interesa, sino por su dinero. No engañan a nadie ya. Por lo menos eso empiezo a ver.
Tens raó, deuríem unir-nos els teus. Els llevantins com m’agrada cridar-nos a mi, perque si dic valencians sembla que nos oblidem dels nostres germans: els castellonencs i alacantins. Pero tu saps millor que ningú que sense el treball i la serietat dels de la Plana o el emprendiment i la ilusió dels alacantins, esta terra no seria la que és: ‘la millor terreta del món‘.
Pero unirnos no para caminar solos sin querer mirar a nuestro entorno. Unirnos para proteger nuestra historia pero mirar adelante y avanzar con el resto de pueblos para intentar una convivencia sana y de respeto mutuo. Por ejemplo, con nuestros primos hermanos los aragoneses, que también empiezan a estar cansados que les pisoteen continuamente. Y qué bandera más bonita tienen.
Be, hui és el dia que més has d’onejar i lluir en el cel blau que tant t’agrada i que portes pintat en tu. No vullc entristir-te més, només tranquilisar-te de que estem en tu, que no nos hem oblidat i que començarem a alçar la veu per a que es donen conte que seguim en peu. Que ya s’han aprofitat prou de nosatres uns i que no volem que nos borren els atres. Hui van a tornar a utilisar-te per a guanyar vots tots. Pero ya no nos enganyen més. Junts tornarem a recuperar la nostra història.
Al fútbol con Lacasitos 